diumenge, d’agost 22, 2021

Falda

Ignora'm fill meu.
Dansa tranquil
sobre el meu fèretre
de distància i rectitud.
La teva disfressa dicta
paraules errònies
als quatre genets errants,
victoriosos i esquelètics,
perquè et portin el cap
de la meva joventut
i la deixin reposar,
encara calent,
sobre la teva falda
distreta.

dijous, de gener 18, 2018

Llufa

T'he enganxat la llufa
i he arrencat a córrer
amb tots els teus
somriures.

T'he robat el
més preuat i
ni tan sols
te n'has adonat.

He dissecat
la teva ganyota
preferida
i m'he convertit
en el delincuent
més envejat
de l'estat.

I digue'm on és
el duel que tant
he esperat.

Digue'm que
en sortiré ilés,
sense ni una rascada.

T'he enganxat la llufa
i he arrencat a córrer.

dijous, d’octubre 13, 2016

Destructor

Som tu i jo,
sols en aquest món,
que deixem que destrossin,
torturin i esclafin,
dictin i tracin,
tontes paraules d'amor.

No són liures,
ni tan sols tristes,
les nostres
mirades.

Són destructores
per allà
on passen.

diumenge, de maig 17, 2015

Ganxet licantrop

Ja hem acabat de fer ganxet
i hem expulsat del cotó blanc
els contrabandistes de fum.

Els instruments prevalen en silenci
i els udols que escoltàvem de matinada
dicten el vals d'un ball solitari.

Sí, ja hem acabat amb l'esperit del pou,
i ens ha deixat els dits grocs
d'un matí preciós.


dimarts, de maig 05, 2015

Diari còsmic

Apunyala'm, treu-me el cor,
embolica'l en paper de diari,
directe al cosmos.

Rodeja la foguera
on les espurnes
busquen les estrelles:

Envia'm a l'altra punta
sincer d'haver assolit
l'instant petrificat.

Destorba els astres,
i fes-los saber
que sóc una pedra
al seu ronyó.

Embolica'm el cor,
destil·la'l i deixa'l macerar,
directe al cosmos.




dilluns, de maig 04, 2015

Feliços tots els corbs

Feliços tots aquells per postura 
de somriure afable queden perpetus
al món dels vius.

Feliços tots aquells per enveja
fan tractes d’amor i miren a càmera
travessant la pel·lícula.

Feliços tots els corbs
i les bèsties de la terra
que s'arrosseguen:

Desarmats, si us plau,
que no us passi res.




dijous, de setembre 12, 2013

Soldat negre


Un soldat negre,
sol en un mapa de carreteres.

La llegenda diu que t'has perdut
però que et trobaran
a la cuneta

Soldat negre,
fugitiu de la pols.

Núvol efímer, sol al cel,
cavalls, camps i estels.

La llegenda diu que t'han trobat
però et trauran amb les potes per davant

Soldat negre,
la llebre diu a la lluna:

Freda en estat catatònic,
llunyana moneda de plàstic.

La llegenda diu t'has esvaït
però que encara rondes espantat la gent.

Pobre soldat negre,
sol en un mapa de carreteres.


Foto d'Agustí Centelles

dimecres, de desembre 19, 2012

2013


L'any que ve,
seré bo.

Creuré en el producte.

En el senzill producte
de l'estètica contemporània.
Seré contemplatiu
i molt zen.

Procuraré pels botxins
que es cuidin i es 
respectin
que siguin cordials
amb la població mundial,
així com foren educats en bones 
escoles
a l'estranger

Llençaré l'escafandre
i em llicenciaré en la tonteria
de la solitud amarga
de cendrers
i vigoroses empreses
documentals

L'any que ve,
ben servit el plat
les estovalles perfumades
i karma amb nata.



dimarts, de setembre 04, 2012

Esgrima


Amb les cordes trencades
han quedat repartits els papers.

Avançes com si no hagués passat res.

Ja no tocarem aquells acords
tant emprenyadors
mentre ens mirem somrient.

No farem esgrima en silenci.

Mai més.

S'ha acabat.














dimecres, d’abril 18, 2012

Conte d'estiu


El bosc crema
com els teus cabelles banyats al sol
Sembla que em torni boig
veiente en aquest psiquiàtric

El bosc és ple de cendra
com les teves mans
d'acòlics i profans

I les rates del psiquiàtric cor
cuiden de la mare
mentre els místics de la ràbia
fumen a l'harem
a l'exterior

El bosc crema
per un pagès que li ha donat la gana
Sembla que em torni boig
veient com crema el teu cor
com crema
el teu cos.






.

divendres, d’octubre 28, 2011

Tothom vol ser especial


Tothom vol ser especial.

Però ningú ho és.




divendres, de setembre 02, 2011

Pregaria


Guanya la guerra, guanya'm la pau,
guanya'm tot el que no em pertany.
Emporta't arrugades bombolles de cartró
i a soles resa per mi.

És un ordre, t'ho mano jo,
aparta'm l'esbarzer de la mirada
aprofita la distracció
d'un principiant en les armes.

Aboca'm a l'orella el verí i xiuxiueja
tot el que em volies dir.
M'estiraré i amb els dits multiplicaré
la llum que entra per la finestra.





dimecres, de juny 08, 2011

Punxo jo


Muntanyes de descans, baixades nocturnes.
I ens encenem un cigarret perque estem aquí,
mirant una vall desde el cim
que és la butaca d'un petit paradís.

M'omplo les butxaques de tonteries i tu,
vents plovent somriures.
Ara la música la punxo jo
i les pantalles ens diuen adéu.

M'empaqueto al destí
del que pateix vivint.
M'encloso als peus d'un mar
mort i rocós.

Ara sóc un que sent el buit
de les paraules que entén com miols.
Si es puguessin dir, descansaria de mi.



dilluns, de novembre 30, 2009

Hivernacle


Abandono la casa,
que és el teu cadàver,

mentre les esquerdes
moren sota terra.

Xoquen els fills
que juguen contra el cel

mentre mares desdibuixades
es tornen pedra fosca.


fins la porta d'horitzó

claudiquem que ve el señor
dels colors i de la llum
del sentit profund que et duu
a ser un escalu d'un pasatemps,
que dura segles,

tu ja m'entens

Abandono la cripta
ple de dibuixos

amplio el racó
d'un gran secret

et miro i l'únic que em dones
és el teu calse escolpit
d'una bellesa
que arrenca guerres



dijous, de març 12, 2009

encara que mori... (poesia adolescent [circa 01])


Encara que la farina
colgui els nostres deitjos
t'esperaré a la tomba
amb un ram de flors

I com sempre recordaré
aquells ulls d'infants
que deixaren aquesta casa
per volar entre els camells
(encara que mori)

divendres, d’agost 01, 2008

Riu Corb


Són les tres paraules
que em donen alè,
el sentit de poques coses,
diurnes i clares.

Escric igual,
dic joder, com sempre.
Són les tres
paraules aquelles
que m'esbotzen el cel,
entendrint-me
i allunyant-me.

dimecres, de juliol 02, 2008

Què hi faig jo aquí?


Resona dins d'un cubícul
que avança per monticles de ferro.
Cablejat i cabrejat podrien semblar la mateixa paraula
d'un significant estrambòtic però honest
d'un dimecres, a les 8.

Fa sol i ha plogut.
i ja no pots seure tranquil,
amistós i jovial,
en cap racó del món
prés per l'asfalt,
quatre duros i la gasolina.

S'ha acabat l'eco plastificat
de la vida servicial d'un pobre gemec,
el treball renaixentísta i irònic
que t'absorveix el ritme i l'agonia.

Calès i més calès
que cremen a la foguera
de Sant Joan.
(entesa com a ironia anglesa)
Tan de bo no en tinguéssim!


dijous, de gener 24, 2008

La roda del sastre


Ni tranquil ni estable amb les estrelles,
em moc com un fullola d'acer.
Són dos màstils que m'ofeguen,
de fusta molla que crema.
És un repetir d'un no parar,
(escric en un paper)
ofegar l'habitació
de fum i d'alchol.
Un joc dins la roda
del sastre.


audio: Sanjosex - De Girona al Japó

dijous, de desembre 13, 2007

L'Illa del Tresor Negra

Completamentcosaquevesasabersiexisteixocontécapnúmero
Deu ser automàtic, com una terra en guerra. Com escriure i no saber que dir. Com ara.
m'intueix el perfil real de cada cosade cada paraula a l'illa del tresor negra
podria amagarme i explicar-ho a les parets tancofiós ambelbotí
aixítristpodrésalvaguardarelmóndelmatífredilamantafreda
mencantesiemtornesboigambelcoixídebondatialegria
emsentoenllàelssetsomriuresalasetmana
lesmevestecleshipnòtiquesqueveuenelnopoderparlar
Lamevamàelèctricasentoeldemàal'aireelmeucor
pateixdeterresllunyanesEhiséelquesurtdelfonsdeldiainovulpensar-hi
em tanco amb pany i clau i recullo els cabells dels terra
i deixo que tot giri al voltant fent pampallugues
i no abraço el floriment.
Si de claus en tinc un manyoc,
predomina el culte a la cançó:
apendre i reclutar màgia.

I em menjo una maduixa, i somric.
goita nanu, aquests són de Barcelona com tu...
tot seient a la terrasa número 10,
una ampolla de vi?

dimecres, de novembre 28, 2007

Desintegració i La Gran Caçera

Desintegració

Enganxo les sabates a terra,
trio el moment adequat:
un filet de tristesa.
Sóc el petit que busco,
i encara no me'n he adonat.
Oprimir i respirar.

La Gran Caçera

Si fos la garça que arrosega el matí
sospirarien els llocs on pogués caure
Si fos el caçador, m'obriria la gana
haver disparat i a les muntanyes engolir.
El punt pita,
la coma calla.

dilluns, de novembre 19, 2007

l'esquitx del morter

En el preludi,
hi reinava la jurisdicció
clara i corrupta
de la pau cotidiana.

En la llegenda,
va ser l'esmorteida boira
violeta fascinant
del mar en pausa.

fins aviat far llunyà



La Cala Pi; apecible indret de purificacció.

dimarts, de novembre 13, 2007

M'alço agilipollat
de la cadira del curro
escric un poema dolent
ni ritme ni osties
i de veritat:
estic emprenyat.


Impasibles els cèrvols xiuxiuegen
enmig de la ganyota cansada
d'aquest matí malgastat
i tan tòpic com la caca
o com l'espera de les mares,
en l'amor del neixement,
tan misteriós i tranquil.

Sobre el capó del carro blanc
callo i volo.

divendres, de novembre 09, 2007

Cementiri a l'autopista

Sota els marcs que ocupen
la lleu frescor d'un ciri plorós
s'implora el llarg somriure
d'una béstia còmode i glacial
la llagrimosa inconsciència
que desprèn set i fam
o gripaus amables i perfumats;
la muntanya canta
on acaba el perquè
i on talen les pauses

Cauen al fons i la segueixen
amb la mirada instruida
d'un verdós caçador
Saben quatre coses
de mort i malsons;

una festa d'asfalt cobreix
aquelles ruines i tot el que movia:
l'instrucció que dictava,
que ens empenyia,
com rodes d'espart,

com rates i coloms,
cantàvem a l'actriu benèita,
li demanàvem un suplici
i la gran audició que
tothom espera aferrant-se
a tot, a cada instant,
a simples i ensimismats records.

Somriu freda
la lluna d'oli grisa i de plàstic:
sota els marcs que ocupen
la lleu frescor d'un ciri plorós.

dilluns, de novembre 05, 2007

Ho Tallo Tot

Ho tallo tot, lliure,
del que està fet i del que vindrà.
Enganxo el turbo
i el dono a tota pastilla,
del que ve i del següent.
No enganxo res enlloc
de la resta ni de la pesta.
Tallo el fré
i el desfaig al cel
circumcidat senzill
S'inflen les mares,
volen com globus.

dimarts, d’octubre 23, 2007

in berlin (we were five ten inches tall)

El tel vermell ensuma a ràdio
el dolç gemec del soroll
la valentia dels blancs de sempre,
el llençols que pleguem
i desem opulosament amb radiació.

Marquem les inicials
austers i criminals
al trópic del carpe diem,
a la paternitat legítima
de les soles cremades

Collim els ulls que ploren
ens fem un barret d'ulls
i dictem uns versos al jutge
dels nassos, boca i ulls, lliures,
amortitzats i sedats.

Quins núvols negres
ens tancaran, eh?


we were in small café...
audio: Berlin album by
Lou Reed (5estrelles)

divendres, d’octubre 19, 2007

1985

Operaven i seguien les dances
al voltant de les roses i les orquidies
d'obsidania, enbellides d'escombreries.
L'umbilical groc s'enamora del verd
Allà! On sord, el campament de dia,
vesteix el silenci de pausa.
Dorm,
ja té nom.


dilluns, d’octubre 15, 2007

C.R.E.A.R

S'esclafa. S'adora i es putineja.
Es mulla de pes i no ho pot veure.
Tot gira al voltant fent pampallugues
i no abraça el floriment
(de claus en té un manyoc,
pensa com som i mirarem junts)



dilluns, d’octubre 08, 2007

NINES YONKIS

Benvolguts habitants de Hamelin. Avui passarem de la poesia, i ens endisarem en la metamorfòsi del cinema europeu amb aquesta petita mostra, en concret una pel·lícula de escasament un minut, d'un clar exemple cap on van els tiros, en clau cool.
El video va ser confeccionat als entorns de la Mitja Vall (famosa per estar a escasament 5 minuts del metro de París, i a 10 de les piràmides d'Egipte) per la Sionistic Girl i en Caravaggio. La música va a càrrec del señor Brian Wilson, del seu àlbum Smile.


Nines Yonkis (video caravaggio and sionistic, music by Brian Wilson)SHORT FILM

Caiguda a les roques rojes



(Veus el cim?)

Et preguntaves quan relliscaves.
Déu resolvia el puzzle
d'un rostre encartronat.

Diaris grocs
amb coronacions
i titulars d'arc iris.
Riuries amb mi
tant pur i tant verge
si lluïssim un llaç de plata
arreglat com una corbata.

Sóc violent, sóc lliure.
És l'Espiral i no conclou res.
Mous les celles
a les roques rojes.
















audio:Traveller in time (Uriah Heep)

dimecres, de setembre 19, 2007

Divisió

Sovint penso
sovint penses marc
que gran era abans alt i fort
que gran eres abans baixet i sapastre
ara miro enlaire
i mires enlaire
i penso
i penses marc
en el racó petit
en el raconet petitet
on deixava els malsons
on pixaves els sons.
D'això en feres sons:
on són?

audio: You and whose army (radiohead)

dimarts, de setembre 18, 2007

Poema

Només de símbols em serveixo
que passen a paraules estúpides
tartamudejades i pastoses.
I de ben segur que em puc guiar
però, qui cony sap de què.
Qui sap d'alguna cosa?
De poc que parles
de molt n'ets foll.
On és el geni inocent?
Què se li escau millor?
Vivint sempre
de ferros fins al coll
Prens un petit quadern
esbosses retalls de pausa.
Fins que tot torna a començar.

audio: Dogs (pink floyd)

dimecres, de setembre 12, 2007

quan ceg sec

Dues parets gelatinoses...
aconseguirien mesclar-me?
Alço l'Impotent i me'l atravesso,
giravolta perdut amb l'àcid de l'estòmac,
i em vec el fruit d'una dècada sencera,
la del sabor dels cors florits.

Fustes pintades que sonen...
explorarien partint del meu nas?
Mines de nines omplen
les parets de gelatina,
i yonqui s'encén el foc.

Alçem els braços
toquem sostre
ferint núvols
redirigint els perudts
avions cap a casa

dimarts, de setembre 04, 2007

Camí de Hamelin

Camí dels vells troncs prop del riu
viatger perdut li pregunta al camperol:
- Què se'n sap de Hamelin?-

- Oh, de tots en sap alguna cosa!
Hi ha silenci a les coves
això és un cau

"Hola, hola" Ens saluda en somnis
encara que ni hi somiem
de ben segur que tots ja hi som,

sabeu del que parlo, viatger.
Fugir no. Defugir-ho tampoc.
Feu tres pases endevant
i ja estareu fora.-

Números



L'ingenu capsigrany apostolat:
crucificat. I jo que me'n alegro i punt.
I es que baixo rodolant muntanya avall
rient i morint-me de riure, malalt!
Què és, digueu-me, un moribund de seda
i butxaques infinites sino númeors?
Jo sóc un lenta iaia, amb set dits.
Sóc en Withman, com ell és jo.

Albatros LIVEVIL in Sidecar

A l'entrada d'avui postejo aquest video d'Albatros (el primer) de l'actuació en directe del 28 de juliol a la Sala sidecar amb el grup de funky Politicalamity. La cançó interpretada al videoclip és "Supernova" inclosa al imminent i pròxim disc "Pentadelia", un viatge experimental on es barregen tan els cops de punys metals, les bofetades pop i patades psicodeliques-rockers... ja ho sabeu: just relax.

divendres, d’agost 24, 2007

Pinto


No pinto res
en un món de cristall
I si somio,
tan fa no?

No pinto casetes
de gossets ni de cartró.
Sóc l'alcalde
d'un poble pyroman,
que segueix el dictat
del mestre malcriat;
passeja un bolígraf
mosegat arreu.

No pinto res
en un món de cristall
I si somio,
tan fa no?

dimarts, d’agost 21, 2007

(goteres)

Si em pregunteu que vaig fer ahir
posaré el meu cognom davant de marc
i passarem llista
hi classes que mai s'acaben
quan hi siguem tots
serà genial viure
en un pou de poe
si som lliures
i els pares ens pregunten
que hem fet avui
no saps que respondre
camines fent esssssees
tires fotografies
i toques quatre acords
rius i estimes
com sempre i ets així
escoltes la ràdio
però no la pots encendre
no tens piles
busques arreu i n'aprofites
dues
aiwa superbass 24 h.
101.10 futbol
somiar coses xungues
sovint
ahir abansdair demà

dimarts, d’agost 14, 2007

Dale Crover

Tritures formigues que et trituren
mentre acceleres amb un turmix
titllat d'anti-inconformista:
És cert.

Et sento, pas a pas, com un toro.


dimecres, de juliol 25, 2007

Estiu

No puc engrescar les fulles
(perquè caiguin)
que oculten el sexe d’aquella dama,
senyoreta del tot és meu.
Simplement alliberar l’estiu
de unísones sentencies de clamor
a la fervent persona del superior.
Oh, taràntula titellaire
que ensabones somriures,
fes que les estacions
s’amaguin en una capsa
rebuscada de significats,
que tot i així no volen dir res.

On són les armes?


dimarts, de juliol 24, 2007

Jardí










Els bufons arroseguen una petita part
de ego acobardit i modest,
mosquit de poc tracte alegre.
Dia sec i quiet, què no em dius res?
I em prens uns quants cabells
i ja et creus el maleït dimoni.
Cagundena si fos el jardí
intacte del que em parlaves,
les ulleres de saliva,
i mil llibres de magia i alquimia.

Hamelin: dramatis personae













El Gos de Joguina
és el meu millor amic
mecanic però ple d'amor
i necessita la merda de Bach,
la meva millor trampa.

Gos de Joguina
el millor amic,
flota en una trampa grisa
i corre corre corre corre
cap a una lluna robada.
Ho sap tothom:
necessita la droga de Bach

Gos de Joguina
quin gran amic!
mecànic però ple d'amor

dimarts, de juliol 17, 2007

Bruticia


I si em preguntes, que fas brut?
Volo sense rastre del que sóc i del que no,
lliure al cap i a la fi.
No tinc remordiments
i si nescessito hores i minuts
torno i caic endevant.
Brut però sencer.
Malament amb amor.
Brut però jo, joder.


dimecres, de novembre 15, 2006

Poema #4

Jo abandono els poetes,
mes restes són poesia
i sumes organigrames.

divendres, de setembre 29, 2006

Espantaocells

toca treballar
ben puntual ben puntual
deixant la bici que corri amb
dos peus pudorosos
avui somio
tot fent miques
les plomes que
dicten les sentències:
que toca treballar
ben eficaç ben eficaç
deixant les mans
a la bici controlar

puzzles del dia a dia
espantaocells diurns

dijous, de setembre 21, 2006

Benvinguts a Hamelin, casa meva

Benvinguts a Hamelin, casa meva:
xerreu i treieu-vos les jaquetes,
la comoditat espectre de la simplicitat,
us acompanya silenciosament tan com les preguntes
que venieu rumiant fa una estona.
Sóc en Marc, en Pedro i en Caravaggio,
sóc el González Murcià i el Rossell de Cal Barrina,
però em distingeixo com l'Alcalde Pyroman
de poc temps en pocs punys tancats.
Benvinguts a Hamelin, casa meva:
ompliu les garrafes i sacieu-vos de tabac,
jo canto les fantasies del imperi reduit a miques,
de ritmes simplons i d'avuisdemasidemapassats
que mai venen sense companyia.
Benvinguts a Hamelin, casa meva.

dimecres, de setembre 20, 2006

Pompositat Aromàtica

Senyals que escriuen al Cel
boniques i llampants
llurs desgràcies de cada dia
Atenea que m'agafa cabell avall
surt i entra l'esfinx del caball
i em porta muntanya enllà
celebrant l'amistosa coherència
amb el meu cervell

Doctrines i cireres!
Tota la tarda col·locat amb tu

dijous, d’agost 10, 2006

Un Joc Anomenat Salvatge

Obedeixo ordres directes
I tan debó sigui cert
Que em tirin als lleons!

divendres, d’agost 04, 2006

La Mitja Vall

Sinuosos els rius d'aigua laxant
beneits amb l'amor de la Verge.
Que pregui al cementiri de duro
amb un ram de falçs negres!
Que tremoli la Mitja Vall
i visqui al Limbo del Climax!
Recorda la Fura dels Folls
Granotes de Dèu,
que guipen Ossos i Carn
que de Dèu espanta
no hi ha Dèu ja ho sabem
només en aquest poema
i per si de cas tan sols és Fantasma
de l'Odi, Amics del Sol Lucky Strike!
Reclamo la Bellesabruticia
10 raons que naveguen amb Deja Vu
Dinosaures ni tan sols reconeixibles
Corbs Serps Gats Negres, menjen
Cargols Sífilis Gastrointeritis, condemnen
Capitans Sargents Ganes-de, viure
Calidesa Siusplaus Girasols, poblen
Coves Sanitaris Gratacels que m'encanten.
Serie B, una Sinfonia del Terror
limita la Sang Gore fixada i ferida.

D'entre el marc de la boira,
s'eleva irritant i caprtixós
el cercle oliós de força orgullós.
D'entre el bosc de formigó,
foguejen al seu pas
petites veus de qualitats.
D'entre la gola trencada,
ne'n surt un raig
de la Mitja Vall.

dijous, de juliol 20, 2006

Pim Pam Nena

Miro pel finestral
i penso com si fos molt cotidià
la meva ascenció en el món
de les fades i dels cocodrils.

Divergeixo de qualsevol tòpic
i intento, així, contruir una corassa
que pesa tones, però levita sense dificultat.

Acobardit, dicto sentència,
i el martell xiula pels racons de Hamelin.
I amb ell, el somni daurat es coagula
en una petita masia dalt d'un turó.

dimecres, de juliol 19, 2006

Pudor

M'ofeguen unes bambes
si estem aqui o estem allà
que tan se val, em dic.

Tot cantan riu avall
foteni mala intenció
que tan se val, em dic.

Espantat pel Dr. Misteri
l'espantaocells crema
que tan se val, em diu.

Goriles gelosos que fan fogueres
no vull distingir de sexes
si tan se val, men vaig a peu.

dilluns, de juliol 03, 2006

(Els Dissenyadors Moderns Sobrevolen el Mar)

Ximpancés que resen fotografies dels anys 30
picotegen i actuen ximplets cu-cut cu-cut.
S'adhereixen quatre mil anys llum
¿Somien els dissenyadors en sobrevolar el mar?

(tot és dolç a la caseta perdudeta al mig del bosquet)
Odiem als dissenyadors, odiem i ho diem com el pare nostre,
anti horror estimem la lletjor de les bruixes de dents d'or.

L'economia local,
el sol de l'hivern s'amortitza i, en joia,
ens uneix.

dilluns, de juny 19, 2006

El Ferrer

Hola, Senyor Ferrer
l'orticaria s'aplaudeix
a prop les rates se'ns mofen
Pic i pala i ben enterrades

Hola, Senyor Forner
fecundant aqui i allà
jovenetes serps
Fil a l'agulla i ben servides

S'intueix el poble
de llarg el pont
les muralles negres

dimecres, de juny 07, 2006

El Pont/La Cova

Tot rient disfraçats ens atrapà el llibre negre de la pàlida llebre
que en un tron d'ossos senyala i aplaudeix la tetrica cova
Riem tot corrent tot estupids que s'acaba el cel que s'acaba el pont
que s'acaba Hamelin Hamelin el fantasma Hamelin mai acaba

dimarts, de juny 06, 2006

Hamelin de lluny, desde el riu Tip Holum

D'Ortanto sembla vestir-se
la delicada pastositat
de la imatge que declaro

Es fixen i retenen les rates
de esquisits manhars
que n'obtenen d'inferiors

Hamelin de lluny
vora Tip Holum