embolica'l en paper de diari,
directe al cosmos.
Rodeja la foguera
on les espurnes
busquen les estrelles:
Envia'm a l'altra punta
sincer d'haver assolit
l'instant petrificat.
Destorba els astres,
i fes-los saber
que sóc una pedra
al seu ronyó.
Embolica'm el cor,
destil·la'l i deixa'l macerar,
directe al cosmos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada