Dues parets gelatinoses...
aconseguirien mesclar-me?
Alço l'Impotent i me'l atravesso,
giravolta perdut amb l'àcid de l'estòmac,
i em vec el fruit d'una dècada sencera,
la del sabor dels cors florits.
Fustes pintades que sonen...
explorarien partint del meu nas?
Mines de nines omplen
les parets de gelatina,
i yonqui s'encén el foc.
Alçem els braços
toquem sostre
ferint núvols
redirigint els perudts
avions cap a casa
1 comentari:
No sé mai, amb els teus poemes, si realment en capto el significat autèntic. Segurament no, segurament només se'ls ha de deixar que dibuixin imatges per cada un.
Per cert (canviant de tema), ja no té blog la Ció? Ja fa temps que no hi puc entrar
Publica un comentari a l'entrada