Cementiri a l'autopista

Sota els marcs que ocupen
la lleu frescor d'un ciri plorós
s'implora el llarg somriure
d'una béstia còmode i glacial
la llagrimosa inconsciència
que desprèn set i fam
o gripaus amables i perfumats;
la muntanya canta
on acaba el perquè
i on talen les pauses

Cauen al fons i la segueixen
amb la mirada instruida
d'un verdós caçador
Saben quatre coses
de mort i malsons;

una festa d'asfalt cobreix
aquelles ruines i tot el que movia:
l'instrucció que dictava,
que ens empenyia,
com rodes d'espart,

com rates i coloms,
cantàvem a l'actriu benèita,
li demanàvem un suplici
i la gran audició que
tothom espera aferrant-se
a tot, a cada instant,
a simples i ensimismats records.

Somriu freda
la lluna d'oli grisa i de plàstic:
sota els marcs que ocupen
la lleu frescor d'un ciri plorós.