dimarts, d’agost 21, 2007

(goteres)

Si em pregunteu que vaig fer ahir
posaré el meu cognom davant de marc
i passarem llista
hi classes que mai s'acaben
quan hi siguem tots
serà genial viure
en un pou de poe
si som lliures
i els pares ens pregunten
que hem fet avui
no saps que respondre
camines fent esssssees
tires fotografies
i toques quatre acords
rius i estimes
com sempre i ets així
escoltes la ràdio
però no la pots encendre
no tens piles
busques arreu i n'aprofites
dues
aiwa superbass 24 h.
101.10 futbol
somiar coses xungues
sovint
ahir abansdair demà

2 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

** SEGON pACTE

Si em preguntessiu què vai fer ahir, ahir faria que em preguntessiu si em...

Perquè em vau fer malbé molts discos (de vinil)
i un tros del moll de l'òs...?
(putes goteres..)

Eliminaré els meus noms i me'n posaré uns de més bonics,
i m'hi amagaré sota,
com quan jugàvem a cabanyes..

I no passarem llista perquè ningú estarà obligat,
i bonic seria no trobar a faltar ningú...

Genial seria opinant lliurement el què ens vingués de gust
rascant el pou de poe per no oblidar que
el somrís no és somrís sense el poe del pou
i els pares mira
I si et pregunten que hem fet avui? Ns, nc
intentant sobreviure als equilibrismes
i als intolerants
tot esbudellant depresses
préssecs sobre botiflers esgarriats
pensava jo tot patinant en un pas zebra xop
sota el teu dolç (martell) neumàtic...

Truques fotos
i reharmonitzes nanes,
intentes riure i estimar (si et deixen)
i enxufant l'mp3
no pots repetir el drake aket
se us han acabat les piles
-ara que t'adormies escoltant i delirant paisatges,
i veient que, quan arribava al final,
tornava a començar,
com a bon trapezista...-

Per on nava doncs quan somio coses xungues
sovint coses xungues sovint somiades sigueren per mi
nava doncs per baixar a l'estanc
siusplau un paquet de caramels d'aquells de l'avi,
sap els de l'anunci?
Que no mira la tele vostè?
deia la carta d'ajuste de colors cromàticament retros
uobé retres per ser més catalanescos...

Red Pèrill ha dit...

3er cut

Si em preguntessiu què vai fer ahir... ahir em vai deixar aplastar per una formiga de 500 kilos...
vaig perdre una part de mi... en l'altre...

Les goteres? segurament un senyal d'exorcisme... el cà udolant... tot rascant la porta..

Eliminaré temporalment un dels meus noms en senyal de dol, perquè... ja no és del tot meu...
i m'amagaré per força allà on no quedi res teu...o sigui.. allà on bonament pugui...

I no passarem llista durant un temps... seria recordar cada vegada... que sempre hi haurà algú que...
faltarà... de cos... que no d'ànima...

Hi ha classes que mai s'acaben... i en aquesta farem veure que... tot segueix igual....
(i li desitjarem tota la sort del món... i per suposat... allò que sempre ha somiat... aprendre a volar...enveja de l'ocell que planeja...)

Genial seria viure realment el què ens vingués de gust, però això no es Hollywood...
i no cal rascar més el pou de poe... acabariem sepultats,
el somrís tornarà a ser somrís....
algun dia...

I si et pregunten què hem fet avui....
Intentant sobreviure a seques...
tot esbudellant gotes i més gotes
préssecs sobre el propi paraigües esgarriat..
pensava jo tot patinant en un pas zebra xop (per últim cop)
sota el teu (dolç) martell neumàtic...

Trucaves fotos...

somiques nanes,
i el riure i l'estimar... el deixarem per una altre estona...

Se us han acabat les piles... les vides belles...ara que intentaves adormir-te...

Et llevaves constantment... veient el final del trapezisme...
aquest cop no tornarà el seu gràcil moviment pendular, doncs ja té els 2 peus a terra...

Però on nava doncs... quan somio coses xungues
sovint coses xungues sovint reals es feren per mi
nava doncs per.... intentarem que el plor no sigui massa evident perquè està mal vist...

i la senyoreta explicava a classe de ciències o algo xi...

-Quan dos cossos es busquen, es troben...

L'Svav'ruba aixeca el dit,
i pregunta encuriosit..

-I quan es troben perquè es buscaven i s'havien de trobar... però en realitat no s'haurien d'haver trobat?

La senyoreta fruny el seny, s'ho rumia i contesta...
- Es desbusquen...

L'Svav'ruba no ho veu clar... i pregunta de nou...

-I com es fa això senyoreta...?

La senyoreta es queda a quadros i a rombes... i després d'escandalitzar-se i adonar-se de,
li contesta...

-SOBRE LA MARXA...

L'Svav'ruba, lleugerament crispat... va demanar finalment per anar al lavabo, va potar un xic, va llançar la horrible bata a ratlles al vent, i la resta del dia va fer corquita..
Es va ajeure sota una figuera tot fumant liana... i va pensar... que amb 7 anys.. li quedaven moltes coses per aprendre... i que no tornaria a l'escola...

...GOTEreS...
...en l'ànima...