Els bufons arroseguen una petita part
de ego acobardit i modest,
mosquit de poc tracte alegre.
Dia sec i quiet, què no em dius res?
I em prens uns quants cabells
i ja et creus el maleït dimoni.
Cagundena si fos el jardí
intacte del que em parlaves,
les ulleres de saliva,
i mil llibres de magia i alquimia.
1 comentari:
Jo de quan en quan (un o dos cops a l'any) somnio en un jardí perfecte i exuberant, envoltat d'un mur d'eures i una porta enreixada negra.
Segur que deu ser el del castell d'Albatros
Publica un comentari a l'entrada