Muntanyes de descans, baixades nocturnes.
I ens encenem un cigarret perque estem aquí,
mirant una vall desde el cim
que és la butaca d'un petit paradís.
M'omplo les butxaques de tonteries i tu,
vents plovent somriures.
Ara la música la punxo jo
i les pantalles ens diuen adéu.
M'empaqueto al destí
del que pateix vivint.
M'encloso als peus d'un mar
mort i rocós.
Ara sóc un que sent el buit
de les paraules que entén com miols.
Si es puguessin dir, descansaria de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada