No puc engrescar les fulles
(perquè caiguin)
que oculten el sexe d’aquella dama,
senyoreta del tot és meu.
Simplement alliberar l’estiu
de unísones sentencies de clamor
a la fervent persona del superior.
Oh, taràntula titellaire
que ensabones somriures,
fes que les estacions
s’amaguin en una capsa
rebuscada de significats,
que tot i així no volen dir res.
On són les armes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada