divendres, d’agost 04, 2006

La Mitja Vall

Sinuosos els rius d'aigua laxant
beneits amb l'amor de la Verge.
Que pregui al cementiri de duro
amb un ram de falçs negres!
Que tremoli la Mitja Vall
i visqui al Limbo del Climax!
Recorda la Fura dels Folls
Granotes de Dèu,
que guipen Ossos i Carn
que de Dèu espanta
no hi ha Dèu ja ho sabem
només en aquest poema
i per si de cas tan sols és Fantasma
de l'Odi, Amics del Sol Lucky Strike!
Reclamo la Bellesabruticia
10 raons que naveguen amb Deja Vu
Dinosaures ni tan sols reconeixibles
Corbs Serps Gats Negres, menjen
Cargols Sífilis Gastrointeritis, condemnen
Capitans Sargents Ganes-de, viure
Calidesa Siusplaus Girasols, poblen
Coves Sanitaris Gratacels que m'encanten.
Serie B, una Sinfonia del Terror
limita la Sang Gore fixada i ferida.

D'entre el marc de la boira,
s'eleva irritant i caprtixós
el cercle oliós de força orgullós.
D'entre el bosc de formigó,
foguejen al seu pas
petites veus de qualitats.
D'entre la gola trencada,
ne'n surt un raig
de la Mitja Vall.