Hivernacle

Abandono la casa,
que és el teu cadàver,

mentre les esquerdes
moren sota terra.

Xoquen els fills
que juguen contra el cel

mentre mares desdibuixades
es tornen pedra fosca.


fins la porta d'horitzó
claudiquem que ve el señor
dels colors i de la llum
del sentit profund que et duu
a ser un escalu d'un pasatemps,
que dura segles,

tu ja m'entens

Abandono la cripta
ple de dibuixos

amplio el racó
d'un gran secret

et miro i l'únic que em dones
és el teu calse escolpit
d'una bellesa
que arrenca guerres