En la postdata hi reinava l'esmorteïda vergonya de la deixadesa espiritual... això si, una mica mermelada amarga... (dolça, però amb un deix de desdeny no, més aviat, de retret, de llac de llot, enfangat i marduix, com d'aigüa estancada que sua gota a fang)
Ara bé, en el nus i en el contrapunt de la història, hi regnava el violeta lalipop del ball de San Vito, que actualment és com una mescla de break-dance i trina de poma (de groove pseudo-electrònic perquè ens entenguem...)
Quan sigui petit, faré un grup que es digui Kill the Dj's (arwe'nd your motha')
si, si, t'entenc perfectament; és com el pi matutí de l'alt pirineu. La llar de foc que neix i mor en una nit, passa malaties i malaties de corcs i sofriment i de cendra... i que al final la tornen a encendre.
Quan sigui petit, faré pointing a les cascades del Niagra. (yiebaibi'em')
això és perquè en el preludi la gent fregia la cansalada amb llard de porc. Ara la gent fa servir oli d'oliva, que porta greixos monoinsaturats que van bé per prevenir les malalties cardiovasculars. bla bla bla bla bla... el més important és menjar mandarines a la vora del foc, només llavors ets feliç de debò.
Potser la flauta els hi oferia un nou món, una nova percepció del que anomenem pulcarament, vida. Bé, aquest camí crec que ja l'hem seguit nosaltres. pobres imbècils...
9 comentaris:
En la postdata hi reinava l'esmorteïda vergonya de la deixadesa espiritual... això si, una mica mermelada amarga... (dolça, però amb un deix de desdeny no, més aviat, de retret, de llac de llot, enfangat i marduix,
com d'aigüa estancada que sua gota a fang)
Ara bé, en el nus i en el contrapunt de la història, hi regnava el violeta lalipop del ball de San Vito, que actualment és com una mescla de break-dance i trina de poma (de groove pseudo-electrònic perquè ens entenguem...)
Quan sigui petit, faré un grup que es digui Kill the Dj's
(arwe'nd your motha')
si, si, t'entenc perfectament; és com el pi matutí de l'alt pirineu. La llar de foc que neix i mor en una nit, passa malaties i malaties de corcs i sofriment i de cendra... i que al final la tornen a encendre.
Quan sigui petit, faré pointing a les cascades del Niagra.
(yiebaibi'em')
això és perquè en el preludi la gent fregia la cansalada amb llard de porc. Ara la gent fa servir oli d'oliva, que porta greixos monoinsaturats que van bé per prevenir les malalties cardiovasculars. bla bla bla bla bla... el més important és menjar mandarines a la vora del foc, només llavors ets feliç de debò.
¿hamelin? al poble encara es pregunten perquè els nens seguien la música...
La flauta, imbècils, era la flauta!
Potser la flauta els hi oferia un nou món, una nova percepció del que anomenem pulcarament, vida. Bé, aquest camí crec que ja l'hem seguit nosaltres. pobres imbècils...
Ha ha! Tens el link del fotolog Ció 2 vegades... NO S'HI VAL!!
Caravaggio dimissió!!!
Caravaggio era un pintor mariquita!!
XDDDD
Vale, vale Don Perfecto! ara corregiré el meu crim...
Red Perill fot el camp!!!!!
Els unics tius que he vist amb perilla i vermella (a sobres) si que eren mariquites, mariquites... vigila peligro rojo...
p.d: ics deeeeeee
p.d: que us donguin fills de puta!!!!
xD
TIQUIS MIQUIS, tiquis miquis. Per aquest motiu, l'existència dendrets purificadors XDDD
Oh, la Ció ha comentat en un blog... segur que ha sigut un troyano usurpador de personalidad!! Ah no, que no s'entén, segur que és ella... XDDDDD
Publica un comentari a l'entrada