Desintegració
Enganxo les sabates a terra,
trio el moment adequat:
un filet de tristesa.
Sóc el petit que busco,
i encara no me'n he adonat.
Oprimir i respirar.
La Gran Caçera
Si fos la garça que arrosega el matí
sospirarien els llocs on pogués caure
Si fos el caçador, m'obriria la gana
haver disparat i a les muntanyes engolir.
El punt pita,
la coma calla.
1 comentari:
un tret a l'aire per passar el temps tot menjant una poma golden, de les verdes, àcida com la vida.
Publica un comentari a l'entrada