dimarts, d’octubre 23, 2007

in berlin (we were five ten inches tall)

El tel vermell ensuma a ràdio
el dolç gemec del soroll
la valentia dels blancs de sempre,
el llençols que pleguem
i desem opulosament amb radiació.

Marquem les inicials
austers i criminals
al trópic del carpe diem,
a la paternitat legítima
de les soles cremades

Collim els ulls que ploren
ens fem un barret d'ulls
i dictem uns versos al jutge
dels nassos, boca i ulls, lliures,
amortitzats i sedats.

Quins núvols negres
ens tancaran, eh?


we were in small café...
audio: Berlin album by
Lou Reed (5estrelles)

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Mai no sé què signifiquen els teus poemes, són un enigma. Però sí que donen sensacions clares. Què bonic aquest!

Caravell del Morter ha dit...

a vegades són mites personals les imatges que surten als poemes, i clar, suposo que entrendre'l és difícil.

Red Pèrill ha dit...

La paternitat legítima de les soles cremades és deliciosa...

Per cert, escolta aquest el programa de radio de Mr Towers, tens el link per allà el blog, aqui no em deixa...El jardí del manicomi, bonissim...