Falda

Ignora'm fill meu.

Dansa tranquil

sobre el meu fèretre

de distància i rectitud.
La teva disfressa dicta

paraules errònies
als quatre genets errants,

victoriosos i esquelètics,

perquè et portin el cap
de la meva joventut
i la deixin reposar,
encara calent,
sobre la teva falda
distreta.

Llufa

T'he enganxat la llufa
i he arrencat a córrer
amb tots els teus
somriures.

T'he robat el
més preuat i
ni tan sols
te n'has adonat.

He dissecat
la teva ganyota
preferida
i m'he convertit
en el delincuent
més envejat
de l'estat.

I digue'm on és
el duel que tant
he esperat.

Digue'm que
en sortiré ilés,
sense ni una rascada.

T'he enganxat la llufa
i he arrencat a córrer.

Destructor

Som tu i jo,
sols en aquest món,
que deixem que destrossin,
torturin i esclafin,
dictin i tracin,
tontes paraules d'amor.

No són liures,
ni tan sols tristes,
les nostres
mirades.

Són destructores
per allà
on passen.

Ganxet licantrop

Ja hem acabat de fer ganxet
i hem expulsat del cotó blanc
els contrabandistes de fum.

Els instruments prevalen en silenci
i els udols que escoltàvem de matinada
dicten el vals d'un ball solitari.

Sí, ja hem acabat amb l'esperit del pou,
i ens ha deixat els dits grocs
d'un matí preciós.

Diari còsmic

Apunyala'm, treu-me el cor,
embolica'l en paper de diari,
directe al cosmos.

Rodeja la foguera
on les espurnes
busquen les estrelles:

Envia'm a l'altra punta
sincer d'haver assolit
l'instant petrificat.

Destorba els astres,
i fes-los saber
que sóc una pedra
al seu ronyó.

Embolica'm el cor,
destil·la'l i deixa'l macerar,
directe al cosmos.

Feliços tots els corbs

Feliços tots aquells per postura 

de somriure afable queden perpetus

al món dels vius.

Feliços tots aquells per enveja

fan tractes d’amor i miren a càmera

travessant la pel·lícula.

Feliços tots els corbs

i les bèsties de la terra

que s'arrosseguen:

Desarmats, si us plau,

que no us passi res.

Soldat negre

Un soldat negre,
sol en un mapa de carreteres.

La llegenda diu que t'has perdut
però que et trobaran
a la cuneta

Soldat negre,
fugitiu de la pols.

Núvol efímer, sol al cel,
cavalls, camps i estels.

La llegenda diu que t'han trobat
però et trauran amb les potes per davant

Soldat negre,
la llebre diu a la lluna:

Freda en estat catatònic,
llunyana moneda de plàstic.

La llegenda diu t'has esvaït
però que encara rondes espantat la gent.

Pobre soldat negre,
sol en un mapa de carreteres.

Foto d'Agustí Centelles

2013

L'any que ve,

seré bo.

Creuré en el producte.

En el senzill producte

de l'estètica contemporània.

Seré contemplatiu

i molt zen.

Procuraré pels botxins

que es cuidin i es 

respectin

que siguin cordials

amb la població mundial,

així com foren educats en bones 

escoles

a l'estranger

Llençaré l'escafandre

i em llicenciaré en la tonteria

de la solitud amarga

de cendrers

i vigoroses empreses

documentals

L'any que ve,

ben servit el plat

les estovalles perfumades

i karma amb nata.

Esgrima

Amb les cordes trencades
han quedat repartits els papers.

Avançes com si no hagués passat res.

Ja no tocarem aquells acords
tant emprenyadors
mentre ens mirem somrient.

No farem esgrima en silenci.

Mai més.

S'ha acabat.

Conte d'estiu

El bosc crema
com els teus cabelles banyats al sol
Sembla que em torni boig
veiente en aquest psiquiàtric

El bosc és ple de cendra
com les teves mans
d'acòlics i profans

I les rates del psiquiàtric cor
cuiden de la mare
mentre els místics de la ràbia
fumen a l'harem
a l'exterior

El bosc crema
per un pagès que li ha donat la gana
Sembla que em torni boig
veient com crema el teu cor
com crema
el teu cos.

.

Tothom vol ser especial

Tothom vol ser especial.

Però ningú ho és.

Pregaria

Guanya la guerra, guanya'm la pau,
guanya'm tot el que no em pertany.
Emporta't arrugades bombolles de cartró
i a soles resa per mi.

És un ordre, t'ho mano jo,

aparta'm l'esbarzer de la mirada
aprofita la distracció
d'un principiant en les armes.

Aboca'm a l'orella el verí i xiuxiueja
tot el que em volies dir.
M'estiraré i amb els dits multiplicaré
la llum que entra per la finestra.

Punxo jo

Muntanyes de descans, baixades nocturnes.
I ens encenem un cigarret perque estem aquí,
mirant una vall desde el cim
que és la butaca d'un petit paradís.

M'omplo les butxaques de tonteries i tu,
vents plovent somriures.
Ara la música la punxo jo
i les pantalles ens diuen adéu.

M'empaqueto al destí
del que pateix vivint.
M'encloso als peus d'un mar
mort i rocós.

Ara sóc un que sent el buit
de les paraules que entén com miols.
Si es puguessin dir, descansaria de mi.

Hivernacle

Abandono la casa,
que és el teu cadàver,

mentre les esquerdes
moren sota terra.

Xoquen els fills
que juguen contra el cel

mentre mares desdibuixades
es tornen pedra fosca.


fins la porta d'horitzó
claudiquem que ve el señor
dels colors i de la llum
del sentit profund que et duu
a ser un escalu d'un pasatemps,
que dura segles,

tu ja m'entens

Abandono la cripta
ple de dibuixos

amplio el racó
d'un gran secret

et miro i l'únic que em dones
és el teu calse escolpit
d'una bellesa
que arrenca guerres

encara que mori... (poesia adolescent [circa 01])

Encara que la farina
colgui els nostres deitjos
t'esperaré a la tomba
amb un ram de flors

I com sempre recordaré
aquells ulls d'infants
que deixaren aquesta casa
per volar entre els camells
(encara que mori)

Riu Corb

Són les tres paraules
que em donen alè,
el sentit de poques coses,
diurnes i clares.

Escric igual,
dic joder, com sempre.
Són les tres
paraules aquelles
que m'esbotzen el cel,
entendrint-me
i allunyant-me.

Què hi faig jo aquí?

Resona dins d'un cubícul
que avança per monticles de ferro.
Cablejat i cabrejat podrien semblar la mateixa paraula
d'un significant estrambòtic però honest
d'un dimecres, a les 8.

Fa sol i ha plogut.
i ja no pots seure tranquil,
amistós i jovial,
en cap racó del món
prés per l'asfalt,
quatre duros i la gasolina.

S'ha acabat l'eco plastificat
de la vida servicial d'un pobre gemec,
el treball renaixentísta i irònic
que t'absorveix el ritme i l'agonia.

Calès i més calès
que cremen a la foguera
de Sant Joan.
(entesa com a ironia anglesa)
Tan de bo no en tinguéssim!

La roda del sastre

Ni tranquil ni estable amb les estrelles,
em moc com un fullola d'acer.
Són dos màstils que m'ofeguen,
de fusta molla que crema.
És un repetir d'un no parar,
(escric en un paper)
ofegar l'habitació
de fum i d'alchol.
Un joc dins la roda
del sastre.


audio: Sanjosex - De Girona al Japó

L'Illa del Tresor Negra

Completamentcosaquevesasabersiexisteixocontécapnúmero
Deu ser automàtic, com una terra en guerra. Com escriure i no saber que dir. Com ara.
m'intueix el perfil real de cada cosade cada paraula a l'illa del tresor negra
podria amagarme i explicar-ho a les parets tancofiós ambelbotí
aixítristpodrésalvaguardarelmóndelmatífredilamantafreda
mencantesiemtornesboigambelcoixídebondatialegria
emsentoenllàelssetsomriuresalasetmana
lesmevestecleshipnòtiquesqueveuenelnopoderparlar
Lamevamàelèctricasentoeldemàal'aireelmeucor
pateixdeterresllunyanesEhiséelquesurtdelfonsdeldiainovulpensar-hi
em tanco amb pany i clau i recullo els cabells dels terra
i deixo que tot giri al voltant fent pampallugues
i no abraço el floriment.
Si de claus en tinc un manyoc,
predomina el culte a la cançó:
apendre i reclutar màgia.

I em menjo una maduixa, i somric.
goita nanu, aquests són de Barcelona com tu...
tot seient a la terrasa número 10,
una ampolla de vi?

Desintegració i La Gran Caçera

Desintegració

Enganxo les sabates a terra,
trio el moment adequat:
un filet de tristesa.
Sóc el petit que busco,
i encara no me'n he adonat.
Oprimir i respirar.

La Gran Caçera

Si fos la garça que arrosega el matí
sospirarien els llocs on pogués caure
Si fos el caçador, m'obriria la gana
haver disparat i a les muntanyes engolir.
El punt pita,
la coma calla.

l'esquitx del morter

En el preludi,
hi reinava la jurisdicció
clara i corrupta
de la pau cotidiana.

En la llegenda,
va ser l'esmorteida boira
violeta fascinant
del mar en pausa.

fins aviat far llunyà



La Cala Pi; apecible indret de purificacció.

M'alço agilipollat
de la cadira del curro
escric un poema dolent
ni ritme ni osties
i de veritat:
estic emprenyat.

Impasibles els cèrvols xiuxiuegen
enmig de la ganyota cansada
d'aquest matí malgastat
i tan tòpic com la caca
o com l'espera de les mares,
en l'amor del neixement,
tan misteriós i tranquil.

Sobre el capó del carro blanc
callo i volo.

Cementiri a l'autopista

Sota els marcs que ocupen
la lleu frescor d'un ciri plorós
s'implora el llarg somriure
d'una béstia còmode i glacial
la llagrimosa inconsciència
que desprèn set i fam
o gripaus amables i perfumats;
la muntanya canta
on acaba el perquè
i on talen les pauses

Cauen al fons i la segueixen
amb la mirada instruida
d'un verdós caçador
Saben quatre coses
de mort i malsons;

una festa d'asfalt cobreix
aquelles ruines i tot el que movia:
l'instrucció que dictava,
que ens empenyia,
com rodes d'espart,

com rates i coloms,
cantàvem a l'actriu benèita,
li demanàvem un suplici
i la gran audició que
tothom espera aferrant-se
a tot, a cada instant,
a simples i ensimismats records.

Somriu freda
la lluna d'oli grisa i de plàstic:
sota els marcs que ocupen
la lleu frescor d'un ciri plorós.

Ho Tallo Tot

Ho tallo tot, lliure,

del que està fet i del que vindrà.

Enganxo el turbo

i el dono a tota pastilla,

del que ve i del següent.

No enganxo res enlloc

de la resta ni de la pesta.

Tallo el fré

i el desfaig al cel

circumcidat senzill

S'inflen les mares,

volen com globus.

in berlin (we were five ten inches tall)

El tel vermell ensuma a ràdio
el dolç gemec del soroll
la valentia dels blancs de sempre,
el llençols que pleguem
i desem opulosament amb radiació.

Marquem les inicials
austers i criminals
al trópic del carpe diem,
a la paternitat legítima
de les soles cremades

Collim els ulls que ploren
ens fem un barret d'ulls
i dictem uns versos al jutge
dels nassos, boca i ulls, lliures,
amortitzats i sedats.

Quins núvols negres
ens tancaran, eh?


we were in small café...
audio: Berlin album by Lou Reed (5estrelles)

1985

Operaven i seguien les dances

al voltant de les roses i les orquidies

d'obsidania, enbellides d'escombreries.

L'umbilical groc s'enamora del verd

Allà! On sord, el campament de dia,

vesteix el silenci de pausa.

Dorm,

ja té nom.

C.R.E.A.R

S'esclafa. S'adora i es putineja.
Es mulla de pes i no ho pot veure.
Tot gira al voltant fent pampallugues
i no abraça el floriment
(de claus en té un manyoc,
pensa com som i mirarem junts)

NINES YONKIS

Benvolguts habitants de Hamelin. Avui passarem de la poesia, i ens endisarem en la metamorfòsi del cinema europeu amb aquesta petita mostra, en concret una pel·lícula de escasament un minut, d'un clar exemple cap on van els tiros, en clau cool.
El video va ser confeccionat als entorns de la Mitja Vall (famosa per estar a escasament 5 minuts del metro de París, i a 10 de les piràmides d'Egipte) per la Sionistic Girl i en Caravaggio. La música va a càrrec del señor Brian Wilson, del seu àlbum Smile.

Nines Yonkis (video caravaggio and sionistic, music by Brian Wilson)SHORT FILM

Caiguda a les roques rojes

(Veus el cim?)
Et preguntaves quan relliscaves.
Déu resolvia el puzzle
d'un rostre encartronat.

Diaris grocs
amb coronacions
i titulars d'arc iris.
Riuries amb mi
tant pur i tant verge
si lluïssim un llaç de plata
arreglat com una corbata.

Sóc violent, sóc lliure.
És l'Espiral i no conclou res.
Mous les celles
a les roques rojes.
















audio:Traveller in time (Uriah Heep)

Divisió

Sovint penso

sovint penses marc

que gran era abans alt i fort

que gran eres abans baixet i sapastre

ara miro enlaire

i mires enlaire

i penso

i penses marc

en el racó petit

en el raconet petitet

on deixava els malsons

on pixaves els sons.

D'això en feres sons:

on són?

audio: You and whose army (radiohead)

Poema

Només de símbols em serveixo

que passen a paraules estúpides

tartamudejades i pastoses.

I de ben segur que em puc guiar

però, qui cony sap de què.

Qui sap d'alguna cosa?

De poc que parles

de molt n'ets foll.

On és el geni inocent?

Què se li escau millor?

Vivint sempre

de ferros fins al coll

Prens un petit quadern

esbosses retalls de pausa.

Fins que tot torna a començar.

audio: Dogs (pink floyd)

quan ceg sec

Dues parets gelatinoses...
aconseguirien mesclar-me?
Alço l'Impotent i me'l atravesso,
giravolta perdut amb l'àcid de l'estòmac,
i em vec el fruit d'una dècada sencera,
la del sabor dels cors florits.

Fustes pintades que sonen...
explorarien partint del meu nas?
Mines de nines omplen
les parets de gelatina,
i yonqui s'encén el foc.

Alçem els braços
toquem sostre
ferint núvols
redirigint els perudts
avions cap a casa

Camí de Hamelin

Camí dels vells troncs prop del riu
viatger perdut li pregunta al camperol:
- Què se'n sap de Hamelin?-

- Oh, de tots en sap alguna cosa!
Hi ha silenci a les coves
això és un cau

"Hola, hola" Ens saluda en somnis
encara que ni hi somiem
de ben segur que tots ja hi som,

sabeu del que parlo, viatger.
Fugir no. Defugir-ho tampoc.
Feu tres pases endevant
i ja estareu fora.-

Números

L'ingenu capsigrany apostolat:
crucificat. I jo que me'n alegro i punt.
I es que baixo rodolant muntanya avall
rient i morint-me de riure, malalt!
Què és, digueu-me, un moribund de seda
i butxaques infinites sino númeors?
Jo sóc un lenta iaia, amb set dits.
Sóc en Withman, com ell és jo.

Albatros LIVEVIL in Sidecar

A l'entrada d'avui postejo aquest video d'Albatros (el primer) de l'actuació en directe del 28 de juliol a la Sala sidecar amb el grup de funky Politicalamity. La cançó interpretada al videoclip és "Supernova" inclosa al imminent i pròxim disc "Pentadelia", un viatge experimental on es barregen tan els cops de punys metals, les bofetades pop i patades psicodeliques-rockers... ja ho sabeu: just relax.

Pinto

No pinto res

en un món de cristall

I si somio,

tan fa no?

No pinto casetes

de gossets ni de cartró.

Sóc l'alcalde

d'un poble pyroman,

que segueix el dictat

del mestre malcriat;

passeja un bolígraf

mosegat arreu.

No pinto res

en un món de cristall

I si somio,

tan fa no?

(goteres)

Si em pregunteu que vaig fer ahir

posaré el meu cognom davant de marc

i passarem llista

hi classes que mai s'acaben

quan hi siguem tots

serà genial viure

en un pou de poe

si som lliures

i els pares ens pregunten

que hem fet avui

no saps que respondre

camines fent esssssees

tires fotografies

i toques quatre acords

rius i estimes

com sempre i ets així

escoltes la ràdio

però no la pots encendre

no tens piles

busques arreu i n'aprofites

dues

aiwa superbass 24 h.

101.10 futbol

somiar coses xungues

sovint

ahir abansdair demà

Dale Crover

Tritures formigues que et trituren

mentre acceleres amb un turmix

titllat d'anti-inconformista:

És cert.

Et sento, pas a pas, com un toro.

Estiu

No puc engrescar les fulles
(perquè caiguin)
que oculten el sexe d’aquella dama,
senyoreta del tot és meu.
Simplement alliberar l’estiu
de unísones sentencies de clamor
a la fervent persona del superior.
Oh, taràntula titellaire
que ensabones somriures,
fes que les estacions
s’amaguin en una capsa
rebuscada de significats,
que tot i així no volen dir res.
On són les armes?

Jardí

Els bufons arroseguen una petita part
de ego acobardit i modest,
mosquit de poc tracte alegre.
Dia sec i quiet, què no em dius res?
I em prens uns quants cabells
i ja et creus el maleït dimoni.
Cagundena si fos el jardí
intacte del que em parlaves,
les ulleres de saliva,
i mil llibres de magia i alquimia.

Hamelin: dramatis personae

El Gos de Joguina
és el meu millor amic
mecanic però ple d'amor
i necessita la merda de Bach,
la meva millor trampa.

Gos de Joguina
el millor amic,
flota en una trampa grisa
i corre corre corre corre
cap a una lluna robada.
Ho sap tothom:
necessita la droga de Bach

Gos de Joguina
quin gran amic!
mecànic però ple d'amor

Bruticia

I si em preguntes, que fas brut?

Volo sense rastre del que sóc i del que no,

lliure al cap i a la fi.

No tinc remordiments

i si nescessito hores i minuts

torno i caic endevant.

Brut però sencer.

Malament amb amor.

Brut però jo, joder.

Poema #4

Jo abandono els poetes,
mes restes són poesia
i sumes organigrames.

Espantaocells

toca treballar
ben puntual ben puntual
deixant la bici que corri amb
dos peus pudorosos
avui somio
tot fent miques
les plomes que
dicten les sentències:
que toca treballar
ben eficaç ben eficaç
deixant les mans
a la bici controlar

puzzles del dia a dia
espantaocells diurns

Benvinguts a Hamelin, casa meva

Benvinguts a Hamelin, casa meva:
xerreu i treieu-vos les jaquetes,
la comoditat espectre de la simplicitat,
us acompanya silenciosament tan com les preguntes
que venieu rumiant fa una estona.
Sóc en Marc, en Pedro i en Caravaggio,
sóc el González Murcià i el Rossell de Cal Barrina,
però em distingeixo com l'Alcalde Pyroman
de poc temps en pocs punys tancats.
Benvinguts a Hamelin, casa meva:
ompliu les garrafes i sacieu-vos de tabac,
jo canto les fantasies del imperi reduit a miques,
de ritmes simplons i d'avuisdemasidemapassats
que mai venen sense companyia.
Benvinguts a Hamelin, casa meva.

Pompositat Aromàtica

Senyals que escriuen al Cel
boniques i llampants
llurs desgràcies de cada dia
Atenea que m'agafa cabell avall
surt i entra l'esfinx del caball
i em porta muntanya enllà
celebrant l'amistosa coherència
amb el meu cervell

Doctrines i cireres!
Tota la tarda col·locat amb tu

Un Joc Anomenat Salvatge

Obedeixo ordres directes
I tan debó sigui cert
Que em tirin als lleons!

La Mitja Vall

Sinuosos els rius d'aigua laxant
beneits amb l'amor de la Verge.
Que pregui al cementiri de duro
amb un ram de falçs negres!
Que tremoli la Mitja Vall
i visqui al Limbo del Climax!
Recorda la Fura dels Folls
Granotes de Dèu,
que guipen Ossos i Carn
que de Dèu espanta
no hi ha Dèu ja ho sabem
només en aquest poema
i per si de cas tan sols és Fantasma
de l'Odi, Amics del Sol Lucky Strike!
Reclamo la Bellesabruticia
10 raons que naveguen amb Deja Vu
Dinosaures ni tan sols reconeixibles
Corbs Serps Gats Negres, menjen
Cargols Sífilis Gastrointeritis, condemnen
Capitans Sargents Ganes-de, viure
Calidesa Siusplaus Girasols, poblen
Coves Sanitaris Gratacels que m'encanten.
Serie B, una Sinfonia del Terror
limita la Sang Gore fixada i ferida.

D'entre el marc de la boira,
s'eleva irritant i caprtixós
el cercle oliós de força orgullós.
D'entre el bosc de formigó,
foguejen al seu pas
petites veus de qualitats.
D'entre la gola trencada,
ne'n surt un raig
de la Mitja Vall.

Pim Pam Nena

Miro pel finestral
i penso com si fos molt cotidià
la meva ascenció en el món
de les fades i dels cocodrils.

Divergeixo de qualsevol tòpic
i intento, així, contruir una corassa
que pesa tones, però levita sense dificultat.

Acobardit, dicto sentència,
i el martell xiula pels racons de Hamelin.
I amb ell, el somni daurat es coagula
en una petita masia dalt d'un turó.

Pudor

M'ofeguen unes bambes
si estem aqui o estem allà
que tan se val, em dic.

Tot cantan riu avall
foteni mala intenció
que tan se val, em dic.

Espantat pel Dr. Misteri
l'espantaocells crema
que tan se val, em diu.

Goriles gelosos que fan fogueres
no vull distingir de sexes
si tan se val, men vaig a peu.

(Els Dissenyadors Moderns Sobrevolen el Mar)

Ximpancés que resen fotografies dels anys 30
picotegen i actuen ximplets cu-cut cu-cut.
S'adhereixen quatre mil anys llum
¿Somien els dissenyadors en sobrevolar el mar?

(tot és dolç a la caseta perdudeta al mig del bosquet)
Odiem als dissenyadors, odiem i ho diem com el pare nostre,
anti horror estimem la lletjor de les bruixes de dents d'or.

L'economia local,
el sol de l'hivern s'amortitza i, en joia,
ens uneix.

El Ferrer

Hola, Senyor Ferrer
l'orticaria s'aplaudeix
a prop les rates se'ns mofen
Pic i pala i ben enterrades

Hola, Senyor Forner
fecundant aqui i allà
jovenetes serps
Fil a l'agulla i ben servides

S'intueix el poble
de llarg el pont
les muralles negres

El Pont/La Cova

Tot rient disfraçats ens atrapà el llibre negre de la pàlida llebre
que en un tron d'ossos senyala i aplaudeix la tetrica cova
Riem tot corrent tot estupids que s'acaba el cel que s'acaba el pont
que s'acaba Hamelin Hamelin el fantasma Hamelin mai acaba

Hamelin de lluny, desde el riu Tip Holum

D'Ortanto sembla vestir-se
la delicada pastositat
de la imatge que declaro

Es fixen i retenen les rates
de esquisits manhars
que n'obtenen d'inferiors

Hamelin de lluny
vora Tip Holum